Fa mil anys grabada en pedra
una m?mmortal assenyala el cami
als soldats de Deu,
trobaran les portes blanques
d'un infern tot ple de verges i sants
que moren cada nit
Mentre a fora cau l'espasa
que els condemna a l'oblit etern.

No demanen perd?r>son la perfeccio
maten sempre amb la m?e l'?el
som la Inquisici?r>son amics de la mort,
maten sempre amb la ma de l'?el
el seu rostre ?amor
els seus ulls s?a mort
maten sempre amb la m?e l'?el.

Veig passar les hores mortes
assegut davant la imatge del mal
perduda en el cami
per cada any deu mil mis?es
han omplert el m?mb fulles de sang
dels soldats de D?
Mentre sonen les campanes
que els recornen de l'oblit etern.

No demanen perd?r>son la perfeccio
maten sempre amb la m?e l'?el
som la Inquisici?r>son amics de la mort,
maten sempre amb la ma de l'?el
el seu rostre ?amor
els seus ulls s?a mort
maten sempre amb la m?e l'?el.

Sento crits dins de la boira
?la veu d'aquells que han perdut el seu nom
pels camins del m?br>?la m?rabada en pedra
un punyal immens que talla el fort vent
quan porta la ra?r>Mentre sonen les espases
enmig d'aquell infem etern.

No demanen perd?r>son la perfeccio
maten sempre amb la m?e l'?el
som la Inquisici?r>son amics de la mort,
maten sempre amb la ma de l'?el
el seu rostre ?amor
els seus ulls s?a mort
maten sempre amb la m?e l'?el.